L’espectacle es transformarà d’un contingut més literal a un de més abstracte, per no ferir sensibilitats, ja que revivim una pandèmia en temps de pandèmia. En comptes de tenir escenes inconnexes es planteja un espectacle guiat per un fil conductor amb diverses escenes que incorporen teatre, música, dansa i audiovisual.
Just abans quan l’espectador estigui entrant al pati de cadires hi haurà un ambient de fons per anar situant-lo a l’època i el moment (un bordó, sorolls de fons amb grills, granotes, un element sonor sense melodia que anirà evolucionant fins a situar-nos al primer acte).
La funció comença amb una situació d’arcàdia feliç, a manera de pròleg. Aquesta mostrarà el temps de treball i prosperitat de la vila marinera al segle XVI combinant audiovisual i figures. També de l’agricultura local, tan rellevant en la festa de Sant Roc, amb els comparets i terrassans. A partir d’aquí, el poble representat per un cos d’actors arenyencs amateurs comença a escampar els rumors de l’arribada de la pesta. Així, arriben rumors de pesta des d’Europa i les contrades. Seguidament, entra la coral formada per cantaires arenyencs i les primeres danses, també fetes per ballarins amateurs arenyencs. Amb l’arribada dels marsellesos, els morbers tanquen el poble per risc de contagi. Diverses mesures sanitàries com les quarantenes o les patents de sanitat, entre altres, seran explicades combinant teatre i audiovisual.
La Pesta ha arribat a Santa Maria d’Arenys. Surt la pesta, ball de la pesta i les empestades. Aquesta escena porta a una altra escena de caos, on a base de ritmes musicals, els metges, les autoritats i el poble arriben a una agonia final que representa la por i l’angoixa. L’audiovisual combinat amb efectes d’il·luminació porta a una escena de salvació: tot el que era fosc ara és llum. Sant Roc ha salvat Arenys de la pestilència.
La Pesta a Santa Maria d'Arenys 