Al segle XVI, el floriment de Santa Maria d’Arenys, avui Arenys de Mar, quedava interromput periòdicament per les epidèmies de pesta, una malaltia molt contagiosa que causava la mort de la gent. La higiene d’aleshores no era com la que tenim avui dia. Es menjava amb els dits, es dormia a la cort o la quadra amb els animals i arreu hi havia rates, que van ser el focus principal de contagi de la pesta.
Les puces que vivien de la sang de la rata encomanaven el bacteri de la pesta a les persones. El contagi també el podia ocasionar qualsevol producte que hagués estat en contacte amb gent que portés la malaltia, com ara la roba. A la pesta, s’hi sumaven moltes vegades les males collites. Amb pocs aliments, la gent tenia un estat de salut molt dèbil, que encara els feia més vulnerables a la malaltia.
Per combatre-la, ho feien de dues maneres. Una, la terrenal, on es prenien tota mena de mesures sanitàries, de desinfecció i purificació. També es feien aïllaments i quarantenes. Per entrar i sortir del poble es necessitaven les patents de sanitat, que també havien de tenir els vaixells que feien comerç marítim. Quan després d’haver fet tot l’humanament possible, es veia que les persones es continuaven morint, amb les coses terrenals poca cosa es podia fer més. Aleshores, s’acudia a l’altra via, la sobrenatural, demanant la protecció a un sant o a la Mare de Déu.
Un dels sants més populars contra la pesta era Sant Roc. Sant Roc va ser un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta. Per això se’l venera com a sant a les esglésies i la seva festa és el 16 d’agost. El culte a Sant Roc es va expandir a partir del segle XV des d’Occitània i el nord d’Itàlia a altres punts del Mediterrani. Arreu se li van dedicar altars, capelles i goigs.
La representació de La Pesta pretén reviure, amb diverses escenes, aquell moment històric i recrear com va ser l’inici del culte a Sant Roc a Arenys de Mar.
La Pesta a Santa Maria d'Arenys 