A les acaballes del segle XVI, els habitants de Santa Maria d’Arenys van rebre la visita més indesitjable, la pesta negra. L’origen era desconegut i generava qualsevol tipus d’especulació, els uns deien que la produïa l’astrologia, d’altres els animals i d’altres hi veien un càstig diví. L’epidèmia va afectar rics i pobres sense distinció.
Avui dia sabem que és un bacteri que passa de les rates a les persones a partir de les picades de les puces, cosa molt natural en aquella època, ja que humans i rates convivien en els mateixos espais: cases, carrers i a dins dels vaixells.
Es desconeixia qualsevol manera de fer front a la propagació, però seguint creences populars s’aplicaren mesures contra la malura: aïllament dels malalts en morberies fora del nucli urbà, controlades per frares i joves macips; desinfecció i purificació de les cases infectades, tancament de les viles a forasters, que no podien entrar sense les anomenades patents de sanitat per acreditar que no estaven infectats… Però, tot i així, la malaltia seguia el seu curs i feia disminuir la població a un ritme desmesurat.
Aquesta incertesa ens pot ajudar a acostar-nos, si més no un xic, al patiment i l’angoixa que visqueren els nostres avantpassats. Unes sensacions que els portaren a demanar ajuda al protector dels empestats, que no era altre que el gloriós sant Roc. Així doncs, els habitants de Santa Maria d’Arenys s’aplegaren i demanaren la seva intercessió per poder salvar la vida.
Casualitat o miracle, fou el 16 d’agost, coincidint amb el dia del sant, el primer dia des de feia molt temps que a la nostra vila no va morir ningú de pesta. I per això, des de fa més de 400 anys, cada agost la vila d’Arenys de Mar dona gràcies al seu salvador mantenint viu i renovant el Vot de Vila al crit de SANT ROC GLORIÓS!
La Pesta a Santa Maria d'Arenys 