Les Remeieres

Bruixes o remeieres?

Qualsevol dona que gaudís de qualsevol tipus d’independència era procliu a ser considerada bruixa. Dones soles, solteres o vídues, pobres, velles, estrangeres, melangioses, guaridores… l’espectre podia ser variat.

La majoria de les bruixes guaridores eren dones d’extracció pobra i pagesa que treballaven per a la comunitat, per a les classes populars. Eren les úniques que assistien els pobres perquè la gran majoria de la població no es podia pagar un metge i els seus medicaments, per això que acudien a les remeieres.

Durant els segles de la cacera de bruixes, les guaridores van ser el grup més buscat i condemnat. Les dones havien exercit de guaridores des de feia segles. A Europa van ser les responsables de la salut de la comunitat fins que es va iniciar la cacera de bruixes, essent coneixedores, transmissores i revisores d’una saviesa ancestral popular que es transmetia de mares a filles. Foren les primeres metgesses i anatomistes de la història d’Occident, a més de les primeres farmacòlogues, amb els seus conreus i recol·lecció de plantes medicinals. Utilitzaven analgèsics i medicines digestives per calmar els dolors del part, coneixien la belladona per als avortaments i aconsellaven les dones sobre mètodes anticonceptius.

Per aquest motiu eren conegudes per la comunitat com a “dones sàvies”. Amb l’arribada de les universitats, vinculades a l’Església, i la prohibició d’exercir la medicina a tothom que no tingués títol, especialment les dones, va sorgir un corrent del tot contrari a aquestes “bruixes”, tan estimades per la comunitat, que seguien practicant la seva medicina en contra de la voluntat de l’Església i dels seus manaments. S’inicià així la cacera de bruixes, que tingué el seu punt àlgid durant el Renaixement i que posà fi a quasi tota la comunitat de “dones sàvies”.

On…

A la plaça J.M Arnau, també de la Perera