L’hospici

Esmaperduda, la canalla acabava als atapeïts hospicis d’on, sovint, només en sortien per ser duts al cementiri.

En èpoques de pesta, els hospicis s’omplien encara més. A les criatures no volgudes, deixades a les portes o al torn d’aquelles cases, s’hi varen afegir tota aquella mainada que quedava sola, un cop devorats per la malura pares, avis i parents.

Les cases on hi havia morts es tancaven i tots els vius n’havien de fugir si no volien ser enterrats en vida a casa seva.

Esmaperduda, la canalla acabava als atapeïts hospicis d’on, sovint, només en sortien per ser duts al cementiri.

On

A la placeta de la cruïlla entre els carrer de les Mares Escolàpies i Andreu Guri