Com més temps passava, més morts i empestats hi havia.
La gent que podia –els rics– se n’anava i els que es quedaven al poble s’havien d’espavilar, no només per a no infectar-se de la pesta, sinó per a no morir-se de gana.
Els que tenien imaginació, si a més a més sabien xerrar, eren els únics amb alguna possibilitat de sobreviure: treien diners d’on non’hi havia.
Explicar pels carrers què era la pesta i d’on venia, encara que molt del que es digués fos mentida, era una bona manera de fer que la gent ignorant s’aturés a escoltar i… el millor moment per fer diners venent la suposada “cura definitiva”!
On…
A la plaça de l’Ajuntament d’Arenys de Mar
La Pesta a Santa Maria d'Arenys 