Les Ploraneres

El lament públic de les famílies

Des de temps ancestrals, diuen que ja des de l’Antic Egipte, quan algú moria es contractaven dones perquè ploressin i fessin públic el dolor i el lament de les famílies pel finat. Com més important era el difunt, més ploraneres anaven al funeral.

Una altra de les raons per les quals les ploraneres eren contractades fou que les llàgrimes alliberadores, vessades per aquelles dones, confortaven aquells que patien pel dolor que la mort els deixava. Per això les ploraneres acompanyaven els vius lamentant les pèrdues, donant-los suport moral i augurant un afortunat camí espiritual a l’ànima que es dirigia al més enllà.

La manera en què demostraven el seu dolor era diversa: a través de laments (arribaren a adoptar fins i tot la forma de crits estentoris i descontrolats), es feien cops al pit o s’estiraven amb energia els cabells manifestant una conducta que donés sentit del profund dolor que implicava la pèrdua d’un ésser estimat.

On

A l’església de Santa Maria d’Arenys