Les Ploraneres

El lament públic de les famílies

Des de temps ancestrals, diuen que ja des de l’Antic Egipte, quan algú moria es contractaven dones perquè ploressin i fessin públic el dolor i el lament de les famílies pel finat. Com més important era el difunt més ploraneres anaven al funeral.

Una altra de les raons per les quals les ploraneres eren contractades fou que les llàgrimes alliberadores, vessades per aquelles dones, confortaven a aquells que patien el dolor que la mort els deixava. Per això les ploraneres acompanyaven als vius lamentant la seva pèrdua, donant-los suport moral i per augurar un afortunat camí espiritual a l’ànima que es dirigia al més enllà.

La manera en què demostraven el seu dolor era diversa: a través de laments (arribant a adoptar fins i tot la forma de crits estentoris i descontrolats), donant-se cops al pit o tirant-se amb energia dels cabells, manifestant una conducta que donés sentit del profund dolor que implicava la pèrdua d’un ésser estimat.

On

A l’església de Santa Maria d’Arenys