L’Apotecari

Medicina gaèlica contra la malura

En temps de la pesta, els astres, la medicina gaèlica i la religió catòlica influïen en els diagnòstics dels experts en medicina a l’hora de determinar la malaltia. Per combatre-la disposaven d’un triple cos de professionals: els doctors en medicina, els cirurgians i els apotecaris.

Els doctors en medicina, membres destacats de la societat, diagnosticaven la malaltia a partir dels símptomes del pacient, consultant els llibres i les influències dels astres, per poder prescriure els remeis adequats, que solien ser sagnies, ventoses, banys, laxants o aigües cordials.

Aquests remeis eren aplicats als malalts pels cirurgians, de consideració social inferior, perquè treballaven amb les mans. Eren els encarregats de tractar les lesions dels membres, l’extirpació dels tumors, cauteritzar… però sobretot de practicar les sagnies fent servir les llancetes com a instruments quirúrgics i, en cas de tenir-ne, sangoneres.

I els apotecaris, membres dels gremis, mantenien, elaboraven i proporcionaven els remeis receptats: medicaments, ungüents, xarops, píndoles, etc.

A Santa Maria d’Arenys està documentada l’existència de l’apotecari Tomàs Arquer, que va morir infectat de la malura. La seva vídua, incapaç de mantenir la botiga, es va veure obligada a traspassar-li al practicant d’apotecari Joan Vallalta. Per poder fer el traspàs es va haver de fer un inventari del negoci i van trobar-hi més de 200 substàncies diferents, entre les quals cal destacar: banya de cérvol, cascall, aiguamel, opi, matafaluga, pols de mòmia, cardamom i altres.

.

On

A la plaça Francesc Flos i Calcat (també del Casino)