L’Apotecari

Metges i apotecaris. La medicina a l’Edat Moderna

A l’Edat Moderna, el criteri que tenien els metges sobre l’epidemiologia de la malaltia era ben diferent de l’actual.

Els astres, la medicina gaèlica i la religió catòlica influenciaven en els dictàmens i els diagnòstics dels experts en medicina a l’hora de determinar la malaltia.

Per combatre la malaltia la societat de l’Antic Règim disposava d’un triple cos de professionals: els doctors en medicina, els cirurgians i els apotecaris.

Els doctors en medicina, membres destacats de la societat, consultant els seus llibres de coneixement mèdics, diagnosticaven a partir dels símptomes del malalt i de les influències dels astres per poder prescriure els remeis adequats, que solien ser les sagnies, les ventoses, els banys, laxants o les aigües cordials.

Aquests remeis eren aplicats als malalts pels cirurgians, de consideració social inferior per treballar amb les mans. Eren els encarregats de tractar les lesions dels membres, l’extirpació dels tumors, cauteritzar… però sobretot practicar la sagnia fent servir les llancetes com a instruments quirúrgics i, en cas de tenir-ne, sangoneres.

I els apotecaris, membres dels gremis, mantenien, elaboraven i proporcionaven els remeis receptats: medicaments, ungüents, xarops, píndoles, etc.

A Santa Maria d’Arenys està documentada l’existència a la vila de l’apotecari Tomàs Arquer que va morir infectat de la malura. La seva vídua, incapaç de poder mantenir la botiga, es va veure obligada a traspassar-li al practicant d’apotecari Joan Vallalta. Per poder fer el traspàs es va haver de fer un inventari del negoci tot trobant més de 200 substàncies diferents entre les quals cal destacar: banya de cérvol, cascall, aiguamel, opi, matafaluga, pols de mòmia, cardamom i altres.

On

Plaça Francesc Flos i Calcat (Plaça del Casino)