La morberia

Hi havia gent que emmalaltia i moria a casa seva in’hi havia qui s’encomanava a l’apotecari o als metges, tot i l’aspecte sinistre que tenien amb aquelles màscares que duien, que semblaven un mal ocellot. 

Aquests, els qui creien en la ciència, es morien igual que tothom però junts: tots acabaven a la morberia. 

Era una sala gran plena d’empestats que compartien llits i racons on poder-se i estirar i, sobretot, també hi compartien pústules, bubons, pus i tots els altres símptomes que la pesta comportava.

On

A la plaça Francesc Flos i Calcat (també del Casino)