Plaça de fires

Els morts eren per tot arreu i sempre hi havia algú que deia que de matinada veia empestades pel carrer. Però, malgrat tot, la vida tenia més força.

 El dia de mercat i les fires sempre havien estat diades en què carrers i places s’omplien de gent, tothom hi trobava alguna cosa.

En aquell temps gairebé tot s’ho feia cadascú a casa seva. Les fires servien per trobar allò que no hi havia a casa: la roba per fer vestits, bestiar, menjar… i també altres ofertes.

L’ofici més antic del món era el que més èxit tenia, tot i que en temps de la pesta a la gent li feia por, sobretot perquè el mossèn deia que era un dels orígens de la malura. 

L’epidèmia, tot i la seva intensitat, no va poder esborrar del calendari aquells dies de trobada de la gent.

El jovent, com tothom, tenia l’ànima grisa perquè la pesta els llevava la família, però quan arribava el dia de mercat o alguna fira tots s’eixerien i anaven de pressa a la plaça a ballar i a veure si hi havia gent nova per conèixer.

On?

A la plaça de la Perera